És més fàcil creure en miracles que no creure-hi. Per creure-hi, n’hi ha prou amb la fantasia, i per no creure-hi, cal la intel·ligència. Perquè la fantasia cregui, no hi ha necessitat que el fet existeixi, i perquè la intel·ligència cregui, l’existència del fet és absolutament necessària.

                                                                                        Francesc Pujols   

     La premsa ha dit :

El Quintet Lisboa sorprengué al personal, abans i després de l’acte, amb un repertori d’allò més variat. De les bandes sonores de Fellini als fados portuguesos.                                                                                                                           ( Diario de Sabadell, 23 d’octubre del 1990 )

El juego teatral que propone el director, la utilización en algunos momentos del video y, sobre todo, la presencia del Quintet Lisboa (su música es uno de los mejores logros de esta propuesta) acaban por crear una atmósfera teatral muy acusada.                                                                                                                                                                          ( El Periódico, 13 de juliol del 1997 )

Un trabajo lleno de imaginación que cuenta con claros aciertos puntuales, como el espacio escénico (un café en el que se suman libros y máquinas de escribir) y el magnífico Quintet Lisboa, plenamente integrado en aquel.                                 ( Guia del Ocio, 18 de juliol del 1997 )

El espectáculo es un puro entretenimiento, con Weill espléndidamente interpretado por El Quintet, y Brecht en boca de alguien que lo conoce bien.                                                                                                                                               ( El Pais, 10 de juny del 1998 )

La banda, auténticos maestros del café-concierto, se siente cómoda en su papel de telón de fondo reconvertido para la ocasión en primer plano.(...)El colofón del lunes en Sitges ha pasado como un dulce para despedir la jornada con buen sabor de boca.                                                                                                                                                                 ( El Mundo, 10 de juny del 1998 )

Le acompañó en las canciones El Quintet, conjunto de brillante sonoridad.                                                                      ( La Vanguardia, 10 de juny del 1998 )

Convivialité et charme sont aussi au programme à la chapelle des soeurs noires, à la Palomita, pour un voyage à Barcelone. Là, dans une décoration feutrée et intime, chacun déguste sa sangria avec délectation. Le public, en majorité jeune, choisit ce lieu de rendez-vous. L’endroit est incontournable grâce à la musique de l’excellent Quinteto Lisboa.      ( La voix du vendredi, 3 de juliol del 1998 )

(...), una pequeña maravilla pergeñada por esa formación musical convertida en elemento imprescindible del panorama escénico barcelonés que es El Quintet.              ( El Pais, 12 de gener del 1999 )

(...), todo ello está tratado con  una sutileza exquisita i una sonoridad que enamora por su sencillez y aparente falta de pretensiones (grandes virtudes al afrontar este tipo de músicas). Melodías para bailar y escuchar a la luz de la luna , para enamorarse o recordar tiempos pasados.                                                                                                                          ( El País, 27 de juny de 2003 )

 

Das terrasses de todos os cafés de todas as cidades Acessíveis à imaginaçâo                                                  Reparo para a vida que passa, sigo-a sem me mexer, Pertenço-lhe sem tirar um gesto da algibeira,                     Nem tomar nota do que vi para depois fingir que o vi.                                                                                            

(fragment de l’obra d’Álvaro de Campos Passagem das horas,   Fernando   Pessoa)

 

De les terrasses de tots els cafès de totes les ciutats   accessibles a la imaginació                                                    observo la vida que passa, la segueixo sense moure’m,                li pertanyo sense treure’m cap gest de la butxaca,                       ni prendre nota del que he vist per fingir, després que ho he vist.                                                                                                (traducció de Joaquim Sala-Sanahuja)

INICI    PRESENTACIO    CURRICULUM     ESPECTACLES   COMPONENTS    CD's     MP3 I VIDEOS    CONTRACTACIÓ